fbpx

Tribunal Suprem

Tribunal Suprem

Tribunal Suprem 150 150 Grup Simon

El Tribunal Suprem fixa que els valors mobiliaris i les accions s’han d’excloure de l’aixovar domèstic a l’efecte de l’impost sobre successions

El Tribunal Suprem ha resolt un recurs de cassació plantejat a l’efecte de determinació del valor de l’aixovar domèstic en l’impost sobre successions, i resol que considera que el valor de les accions i altres valors mobiliaris no s’ha de computar, ja que l’aixovar domèstic està format pel conjunt de béns mobles afectes al servei de l’habitatge familiar o a l’ús personal del causant.

Un dels temes més controvertits en la liquidació de l’impost sobre successions i donacions (ISD), és el referent a l’aixovar domèstic en l’herència.

En concret, l’Administració tributària considera que qualsevol persona que mor deixa un aixovar domèstic per import del 3% del total de la seva herència, i sobre el qual ha de pagar l’ISD.

L’aixovar domèstic comprèn tots els efectes personals del mort, utensilis domèstics i béns mobles que li pertanyen i dels quals el causant en fa ús fins al moment de la seva defunció. Com a part dels béns del causant, les seves pertinences tinguin o no un valor rellevant, hauran de ser incloses en el total de l’herència a repartir. Augmentant, en definitiva, la quantitat total que en podran disposar els hereus. No s’hi consideren incloses les joies, joies, obres d’art, antiguitats o objectes de gran valor.

L’aixovar és considerat com un “bé addicionat” de l’herència que incrementa el cabal relicte. La seva valoració ha de ser conjunta, no es taxen els béns i pertinences del difunt un per un sinó que es calcula com una massa total de l’herència.

De fet, el valor que apliquem correspon a un percentatge taxat i universal d’aplicació a totes les herències: es valorarà en el 3% de l’import total del cabal relicte, i s’aplicarà una vegada s’hagin determinat tots els béns i drets i deduït les càrregues però sempre abans de reduir del cabal les despeses i deutes.

En l’àmbit tributari l’aixovar domèstic ha comportat sempre una gran polèmica. Això és així, entre altres raons, perquè el seu concepte no ha estat definit ni en la Llei ni en el Reglament de l’impost; així, els tribunals de justícia s’han hagut de pronunciar en moltíssimes ocasions sobre l’assumpte, lamentablement la majoria d’elles en sentit negatiu per al contribuent. Per tant, com a norma general el valor de l’aixovar domèstic, abans assenyalat, s’ha de sumar a la resta del cabal relicte per obtenir la base imposable de l’impost, tret que: es posi un valor més gran o es demostri fefaentment que no existeix o, en cas que existeixi, que tenia un valor inferior.

Doncs bé, recentment s’ha publicat una notícia important, ja que el Tribunal Suprem (TS) ha dictat una sentència en la qual fixa la interpretació de l’art. 15 de la Llei  de l’ISD per determinar el concepte d’aixovar domèstic i quins béns hi han de ser inclosos per calcular aquest impost.

El TS determina que l’aixovar domèstic tan sols es refereix als béns mobles corporals afectes a l’ús personal o particular i per això s’han d’excloure les accions i participacions socials, ja que no s’integren en aquest concepte d’aixovar domèstic, la qual cosa comporta que no puguin ser tingudes en compte a l’efecte d’aplicar la presumpció legal del 3%.

La sentència impugnada ha resolt la qüestió en sentit contrari al desenllaç assolit per altres òrgans d’aquesta jurisdicció, i d’aquí l’interès cassacional objectiu que fa necessari un pronunciament d’aquest Tribunal que estableixi un criteri clar sobre quins elements o béns s’han d’entendre inclosos dins d’aquest concepte d’aixovar domèstic, i resolent la contradicció doctrinal existent entre els diferents tribunals de justícia.

En aquesta sentència es confirma el criteri sostingut en la STSJ del Principat d’Astúries recorreguda, perquè considera que el contribuent pot destruir la presumpció establerta en l’art. 15 de la Llei de l’ISD, fent ús dels mitjans de prova admesos en Dret, a fi d’acreditar, administrativament o judicial, que determinats béns no formen part de l’aixovar domèstic i per tant no són susceptibles d’inclusió en l’àmbit del 3%. La Sala determina que l’aixovar domèstic tan sols es refereix als béns mobles corporals afectes a l’ús personal o particular.

La presumpció legal, establerta en l’art. 15 de la Llei  de l’ISD no comprèn la totalitat dels béns de l’herència, sinó només aquells que es puguin afectar, per la seva identitat, valor i funció, a l’ús particular o personal del causant, a exclusió de tots els altres.

La Sala determina que l’aixovar domèstic tan sols es refereix als béns mobles corporals afectes a l’ús personal o particular i per això s’han d’excloure les accions i participacions socials, ja que no s’integren en aquest concepte d’aixovar domèstic, la qual cosa comporta que no puguin ser tingudes en compte a l’efecte d’aplicar la presumpció legal del 3 per cent, sense que sigui necessària cap tipus de prova per part del contribuent respecte a la no inclusió en el concepte jurídic fiscal d’aixovar domèstic, ja que no té cap relació amb aquesta categoria, sobre els diners, títols, els actius immobiliaris o altres béns incorporals.

La noció d’aixovar domèstic continguda en la Llei de l’ISD, és un concepte autònom que només inclou una determinada classe de béns i no un percentatge de tots els que integren l’herència. En aquest sentit, considera que comprèn el conjunt de béns mobles afectes al servei de l’habitatge familiar o a l’ús personal del causant, conforme a les descripcions que conté l’art. 1321 del Codi Civil (roba, mobiliari i estris de l’habitatge habitual comú), en relació amb l’art. 4, Quatre de la Llei de l’impost sobre el patrimoni, interpretats conforme a la realitat social.

La sentència inclou un vot particular en el qual dos dels magistrats afirmen que estan parcialment d’acord amb els elements o béns inclosos en el concepte d’aixovar domèstic a l’efecte d’aquest impost, però no comparteixen que s’estengui als béns compresos en l’art. 1321 del Codi Civil, ja que consideren que el concepte d’aixovar domèstic que empra l’article 15 és més ampli que el d’aixovar d’habitatge habitual que es recull en el Codi Civil. D’igual manera, discrepen de la nova interpretació jurisprudencial que es fa de l’article 15 i sobre l’abast de les presumpcions que s’hi contenen.

Per a obtenir més informació no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres!

Contacta amb nosaltres

Si tens qualsevol dubte o consulta omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu