fbpx

Registrar un domicili

Registrar un domicili

Registrar un domicili 150 150 Grup Simon

El Tribunal Suprem adverteix que Hisenda no pot demanar registrar un domicili o empresa sense un motiu degudament justificat

S’ha publicat una important sentència del Tribunal Suprem del 1 d’octubre de 2020 en la qual es detallen els requisits perquè l’Administració Tributària sol·liciti l’entrada per registrar un domicili domicili d’una entitat i perquè l’òrgan judicial l’autoritzi.

L’informem que s’ha publicat una important la Sentència del Tribunal Suprem del 1 d’octubre de 2020 (Recurs de cassació 2966/2019), en la qual es detallen els requisits perquè l’Administració Tributària sol·liciti l’entrada en el domicili d’una entitat i perquè l’òrgan judicial l’autoritzi.

Es tracta de l’entrada en el domicili d’una entitat -Taverna La Montillana, S.L.- que es va motivar, en l’acte del Jutjat que autoritza l’entrada en el domicili constitucionalment protegit, al·ludint a la mitjana de rendibilitat de la companyia, molt baixa comparada amb la declarada a escala nacional, amb un marge comercial bastant inferior a la mitjana, per la qual cosa es pot pensar que s’han ocultat vendes, així com pels baixos ingressos en efectiu efectuats en comptes bancaris que poden estar ocultant vendes a particulars que no declaren 347. Això, al costat de l’eventual negativa de l’entitat a facilitar l’accés a la documentació real de facturació, fa arribar a la conclusió a la Inspecció, i així ho admet el Jutjat, que és necessària la recerca, cosa que només podria dur a terme amb el registre domiciliari.

El Tribunal, després de recollir els criteris d’una sentència anterior, la dictada el 10 d’octubre de 2019 en recurs de cassació núm. 2818/2017, estableix la doctrina següent:

1) L’autorització d’entrada ha d’estar connectada amb l’existència d’un procediment inspector ja obert i l’inici del qual s’hagi notificat a l’inspeccionat, amb indicació dels impostos i períodes al fet que afecten les perquisicions, per derivar aquesta exigència dels articles 113 i 142 de la Llei General Tributària (sense que sigui possible iniciar-lo en el moment del registre com sí que autoritza l’art. 177.2 del Reglament d’Aplicació dels Tributs). Sense l’existència d’aquest acte previ, que s’haurà d’acompanyar a la sol·licitud, el jutge no podrà adoptar cap mesura en relació amb l’entrada en el domicili constitucionalment protegit a l’efecte de la pràctica de perquisicions tributàries, per falta de competència.

2) Per no anunciar el registre cal justificar la seva necessitat en el cas concret, tant en la sol·licitud de l’Administració i, amb més obligació, en l’acte judicial, sense que calgui presumir en la mera comprovació un dret incondicionat o natural a entrar en el domicili.

3) No hi pot haver l’autorització d’entrada amb finalitats prospectives, estadístiques o indefinides, per veure què es troba, com aquí succeeix, això és, per la troballa de dades que s’ignoren, sense identificar amb precisió quina informació es pretén obtenir.

4) Cal que l’acte judicial motivi i justifiqui -això és, formalment i material- la necessitat -les dades per a la regularització no es poden aconseguir d’una altra manera-, adequació -ha de ser útil per a l’actuació inspectora- i proporcionalitat de la mesura -caldria fer un pronòstic “de la magnitud econòmica al fet que donaria lloc l’entrada com a mitjà de rescat de les proves sòlides per determinar el deute i, en qualsevol cas, per excloure el delicte…, perquè en aquest cas ni tan sols la competència i el procediment empararien una petició d’aquesta naturalesa al jutge-” d’entrada, sotmetent a contrast la informació facilitada per l’Administració, que ha de ser posada en dubte, en la seva aparença i credibilitat, sense que hi pugui haver acceptacions automàtiques, infundades o acrítiques de les dades ofertes. Només és admissible una autorització per acte després de l’anàlisi comparativa de tals requisits, un per un.

5) No poden servir de base, per autoritzar l’entrada, les dades o informacions generals o indefinides procedents d’estadístiques, càlculs o, en general, de la comparació de la situació suposada del titular del domicili amb la d’altres indeterminats contribuents o grups d’aquests, o amb la mitjana de sectors d’activitat en tot el territori nacional, sense especificació o cap segmentació detallada que avali la serietat d’aquestes fonts.

Aquesta anàlisi, si es fes excepcionalment, ha d’atendre a totes les circumstàncies concurrents i, molt en particular, al fet que de aquests indicis, vestigis o dades generals i relatives -verificat el seu origen, seriositat i la situació concreta de l’interessat respecte a elles- sigui rigorosament necessària l’entrada, la qual cosa exigeix valorar l’existència d’altres factors circumstancials i, en particular, la conducta prèvia del titular en resposta a actuacions o requeriments d’informació efectuats per l’Administració.

En definitiva, després d’aquesta sentència, en el cas d’entrada en el domicili constitucionalment protegit d’una societat -no cal dir d’una persona física- serà convenient examinar a consciència si l’acte que l’autoritza compleix escrupolosament amb els requisits exigits per la doctrina i, per començar, no serà vàlid si prèviament no s’ha notificat l’inici de les actuacions de comprovació.

Per a obtenir més informació no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres!

Contacta amb nosaltres

Si tens qualsevol dubte o consulta omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu