fbpx

Vies alternatives de finançament: “crowdfunding”/“crowdlending” (micromecenatge col·lectiu)

Vies alternatives de finançament: “crowdfunding”/“crowdlending” (micromecenatge col·lectiu)

Vies alternatives de finançament: “crowdfunding”/“crowdlending” (micromecenatge col·lectiu)

Vies alternatives de finançament: “crowdfunding”/“crowdlending” (micromecenatge col·lectiu) 271 186 arluk

Amb la recent aprovació de la Llei 5/2015 de foment del finançament empresarial, es regulen noves formes d’accés al crèdit com el finançament participatiu, conegut com crowdfunding. Des del passat 29 d’abril de 2015 (data d’entrada en vigor de la norma), es permetrà a qualsevol persona (“inversors no acreditats”) participar en aquest tipus d’inversions amb un màxim de 3.000 euros anuals per a cada projecte i amb un límit anual d’inversions en aquest tipus de projectes de 10.000 euros per tots ells. Això s’efectuarà a través de plataformes d’inversió que posaran en contacte els potencials inversors i els demandants d’inversió.

 

Com ja els hem estat informant, el passat 29 d’abril de 2015 va entrar en vigor la Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del finançament empresarial (BOE, 28-04-2015). Entre altres novetats, aquesta llei regula per primera vegada en el nostre ordenament jurídic les plataformes de finançament participatiu (d’ara endavant, “PFP”) o “crowdfunding/crowdlending”.

 

 

Què és el “crowdfunding”/”crowdlending”?

 

El “crowdfunding”, que es podria traduir literalment per finançament massiu o col·lectiu, és una forma d’aconseguir diners a través de la xarxa per invertir en determinats projectes. Més concretament, quan ens referim al crowdfunding regulat per la recent Llei 5/2015, ho fem només respecte a les figures en les quals preval el component financer de l’activitat o, dit d’una altra manera, en les quals l’inversor espera rebre una remuneració dinerària per la seva participació (“crodwlending”), deixant per tant fora al «crowdfunding» instrumentat mitjançant compravendes o donacions.

 

Podem dir, que el “crowdfunding” permet a qualsevol persona o equip proposar al món les teves idees, sense necessitat d’haver de convèncer a un gran inversor per poder arribar a finançar-les.

 

Atenció. El “crowdfunding” és una fórmula per tractar d’aconseguir finançament per a un projecte. També s’ha anomenat “micromecenatge”. Cal dir que per concepte és un tipus d’inversió amb molt risc. Això és a causa que normalment el que demanda la inversió no sol tenir cap tipus de garantia fora del propi projecte en si. L’inversor espera rebre algun tipus de rendibilitat equivalent al seu esforç inversor.

 

 

A quin crowdfunding afecta la nova Llei 5/2015 de foment del finançament empresarial?

 

A manera de resum, podem parlar de tres tipus de crowdfunding. En primer lloc hi ha el crowdfunding tradicional o de recompenses, el funcionament del qual és el més senzill de tots. En ell, un autor qualsevol presenta una obra (un llibre, un disc, una exposició, etc.) i la finança a través d’aportacions econòmiques de diferents usuaris, que obtindran una recompensa o una altra en funció de la quantitat aportada. Aquest tipus de crowdfunding no es veurà afectat per aquesta nova llei.

 

En segon lloc trobem l’equity crowdfunding o crowdfunding d’accions, en el qual una empresa que necessita finançament recorre a petits inversors que reben a canvi una participació accionarial en l’empresa en funció, igualment, dels diners que hagin aportat. Aquest crowdfunding sí que es veu afectat per la nova llei.

 

En tercer lloc tenim el crowdlending o préstecs P2P, en el qual una empresa o un petit emprenedor, davant la necessitat de finançament, recorre a petits inversors que li prestaran aquests diners. En aquest cas no hi ha cap transvasament d’accions: passat un temps, l’emprenedor retornarà aquests diners als usuaris amb un interès prèviament fixat. A aquest tipus de crowdfunding també l’afecta la llei.

 

 

Tothom pot invertir?

 

Sí. Com veurem, des del passat 29 d’abril de 2015 (data d’entrada en vigor de la norma), es permetrà que qualsevol ciutadà participi en aquest tipus d’inversions amb un màxim de 3.000 euros anuals per any per a cada projecte i amb un límit anual d’inversions en aquest tipus de projectes de 10.000 euros per tots ells. Això s’efectuarà a través de plataformes d’inversió que posaran en contacte als potencials inversors i als demandants d’inversió.

 

Aquestes plataformes hauran de complir una sèrie de requisits com són els de disposar d’un capital mínim de 60.000 euros i contractar una assegurança de responsabilitat civil amb una cobertura mínima de 300.000 euros que cobriria exclusivament una negligència en el desenvolupament de la seva activitat professional. També quedaria cobert aquest aspecte amb un aval o un altre tipus de garantia.

 

La llei crea dos tipus de figures d’inversió: l’inversor acreditat i el no acreditat, els límits  d’inversió del qual són diferents. Els acreditats seran els inversors institucionals; les empreses o fons amb actius per valor d’un milió d’euros, negoci per valor de dos milions o uns recursos propis de 300.000 euros; i les persones físiques amb unes rendes anuals superiors als 50.000 euros o un patrimoni de més de 100.000 euros.

 

Els que quedin fora d’aquestes tres condicions seran considerats inversors no acreditats, que com hem assenyalat al principi, poden participar en aquest tipus d’inversions amb un màxim de 3.000 euros anuals per any per a cada projecte i amb un límit anual d’inversions en aquest tipus de projectes de 10.000 euros per tots ells.

 

Al principi la llei no distingia tipus d’inversors, amb el conseqüent perjudici dels acreditats a l’hora de voler invertir una quantitat gran.

 

 

Règim jurídic de les plataformes: reserva d’activitat i requisits per a la seva creació

 

  • La Llei regula les PFP que exerceixin la seva activitat en territori nacional. És a dir, aquelles que s’anunciïn, promocionin o captin clients a Espanya o que dirigeixin els seus serveis a inversors i promotors residents a Espanya.

 

  • La Llei estableix una reserva d’activitat a favor de les PFP que compleixin els requisits per a la constitució i exercici de l’activitat que preveu la llei. Les PFP s’encarregaran de la recepció, selecció i publicació dels projectes i del desenvolupament, establiment i explotació dels canals de comunicació entre inversors i promotors. A més podran prestar altres serveis, com l’anàlisi dels projectes rebuts i la determinació del seu nivell de risc, la posada a la disposició dels models de contracte necessaris i la representació dels inversors en la formalització dels contractes de préstec o subscripció. La Llei prohibeix, no obstant, que les PFP exerceixin activitats reservades a les empreses de serveis d’inversió o a les entitats de crèdit. Les PFP no podran, en cap cas, concedir crèdits o préstecs als promotors o els inversors, gestionar discrecionalment les inversions o prestar assessorament financer en relació amb els projectes. Quant a la recepció de fons amb la finalitat de pagament per compte d’inversors o promotors, la Llei prohibeix a les plataformes realitzar aquesta activitat excepte que estiguin autoritzades com a entitats de pagament híbrides.

 

  • Per exercir la seva activitat les PFP necessitaran l’autorització prèvia i la inscripció en un registre especial per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Per obtenir (i mantenir) la seva autorització, les plataformes han de complir amb una sèrie de requisits en l’exercici de la seva activitat, entre d’altres, tenir el seu domicili social i administració efectiva al territori nacional o en un altre Estat membre de la UE, constituir-se com a societat de capital, comptar amb una bona organització, que els seus administradors siguin persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda i amb els coneixements adequats i disposar dels mitjans adequats per garantir la seguretat, confidencialitat, fiabilitat i capacitat del servei.

 

  • Les PFP han de complir també una sèrie de requisits financers i disposar en tot moment de:

 

  • un capital social íntegrament desemborsat en efectiu d’almenys 60.000 euros, o

 

  • una assegurança de responsabilitat civil professional, un aval o una altra garantia equivalent que permeti fer front a la responsabilitat per negligència en l’exercici de la seva activitat professional, amb una cobertura mínima de 300.000 euros per reclamació de danys, i un total de 400.000 euros anuals per a totes les reclamacions, o

 

  • una combinació de capital inicial i d’assegurança de responsabilitat civil professional, aval o una altra garantia equivalent que doni lloc a un nivell de cobertura equivalent al de les lletres a) i b) anteriors.

 

  • La Llei preveu determinats ajustos a aquests llindars quan la suma del finançament obtingut en els últims 12 mesos pels projectes publicats en la plataforma sigui superior a 2 milions d’euros.

 

 

Normes de conducta

 

Les PFP han d’exercir la seva activitat amb neutralitat, diligència, transparència i atenent al millor interès dels seus clients, que seran tant els promotors com els inversors. Les PFP estan obligades a proporcionar als seus clients informació clara, oportuna, suficient, accessible, objectiva i no enganyosa sobre els drets i obligacions que els corresponen.

 

Atenció. La Llei dóna una especial importància al fet que les PFP informin de forma permanent a la seva pàgina web dels riscos específics associats a la inversió.

 

Requisits exigibles als projectes de finançament i els seus promotors

 

  • Els projectes tan sols podran ser de tipus empresarial, formatiu o de consum, sense que puguin consistir en la captació de fons per al finançament professional de tercers o la subscripció o adquisició d’instruments financers cotitzats o d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva, d’entitats d’inversió col·lectiva de tipus tancat o de les seves gestores.

 

  • La inversió es podrà instrumentar: (i) mitjançant la subscripció d’accions, obligacions i altres valors representatius de capital, sempre que l’emissió no requereixi la verificació d’un fullet informatiu, i la societat emissora serà la promotora del projecte; (ii) mitjançant l’assumpció de participacions de societats limitades, considerant-les les promotores del projecte en aquest cas; o (iii) a través de la sol·licitud de préstecs, inclosos els participatius; no obstant això els préstecs no podran incorporar una garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual del prestatari. Els prestataris seran considerats promotors del projecte. En qualsevol cas, les PFP no podran publicar projectes en els quals un consumidor actuï com a promotor i sol·liciti un préstec o crèdit amb garantia hipotecària.

 

  • En cas que la inversió s’instrumenti a través de préstecs, es podrà ocultar inicialment la identitat del promotor, sempre que es pugui garantir que els inversors la coneguin abans de l’efectiva aportació de fons.

 

  • Quan els promotors siguin persones jurídiques estan obligats a adaptar els seus estatuts socials o el reglament de la junta per incorporar el dret d’assistència a la junta per mitjans telemàtics, el dret a fer-se representar en la junta per qualsevol persona i la publicitat de qualsevol pacte de socis, que s’haurà de notificar a la societat i per aquesta a la resta de socis. Seran nul·les les clàusules estatutàries que vulnerin aquestes obligacions.

 

Protecció de l’inversor

 

La Llei distingeix entre dos tipus d’inversors: acreditats i no acreditats.

 

En el cas de projectes instrumentats a través de la concessió de préstecs o de l’assumpció de participacions, tindran la consideració d’inversors acreditats:

 

  • Les persones que puguin ser qualificades com a client professional de conformitat amb la Llei del mercat de valors (LMV).

 

  • Els empresaris que individualment reuneixin, almenys, dues de les condicions següents: (i) un total actiu igual o superior a un milió d’euro; (ii) xifra anual de negocis igual o superior a dos milions d’euros; o (iii) recursos propis iguals o superiors a 300.000 euros. Aquests requisits també s’aplicaran a les pimes o a persones jurídiques diferents de les esmentades anteriorment.

 

  • Les persones físiques que acreditin uns ingressos superiors a 50.000 euros o un patrimoni financer superior a 100.000 euros i sol·licitin ser tractats com a inversors acreditats, renunciant expressament a la seva condició de no acreditats.

 

  • Les persones que contractin a una empresa de serveis d’inversió autoritzada que els presti assessorament financer sobre els instruments de finançament de la plataforma.

 

Qualsevol altre inversor que no es trobi en alguna de les categories anteriors serà considerat com “no acreditat”. Els inversors no acreditats no podran invertir més de 3.000 euros en un mateix projecte publicat per una mateixa plataforma ni més de 10.000 euros en projectes d’una mateixa plataforma en un període de 12 mesos. Les PFP s’hauran d’assegurar que els inversors no acreditats no superin aquests llindars i hauran d’obtenir una declaració a aquest efecte.

 

Abans que realitzin qualsevol inversió, la plataforma haurà de garantir que els inversors reben i accepten una comunicació específica on se’ls adverteix de manera clara i comprensible sobre determinats riscos associats a la seva inversió i sobre la falta de supervisió o autorització dels projectes de finançament per part de la CNMV o del Banc d’Espanya.

 

Finalment, cal tenir present que les PFP estan subjectes a la supervisió de la CNMV, que s’encarregarà de vetllar perquè l’activitat de les plataformes s’ajusta al previst en la norma i d’assegurar-se que no s’incompleix la reserva d’activitat i denominació prevista.

 

Es poden posar en contactes amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

 

Contacta amb nosaltres

Si tens qualsevol dubte o consulta omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu