fbpx

Les claus del projecte de llei de reforma de la Llei General Tributària

Les claus del projecte de llei de reforma de la Llei General Tributària

Les claus del projecte de llei de reforma de la Llei General Tributària

Les claus del projecte de llei de reforma de la Llei General Tributària 325 175 arluk

Una de les novetats importants que inclou aquesta reforma és la de donar publicitat als deutors de més quantia (“llistat de morosos”), la qual cosa s’acompanya de la regulació de l’accés a la informació continguda en les sentències en matèria de frau fiscal. A més, s’estableixen nous terminis del procediment d’inspecció, amb la simplificació del còmput del termini i  amb l’ampliació del període temporal –caràcter general: 18 mesos i supòsits d’especial complexitat: 27 mesos-; es fixa un termini de 10 anys per a la comprovació de bases o quotes compensades o pendents de compensació o deduccions aplicades o pendents d’aplicar; suspensió del termini del procediment sancionador per al cas de sol·licitud de taxació pericial contradictòria, etc.

 

En el Butlletí Oficial de les Corts Generals, del Congrés dels Diputat, de 30 d’abril de 2015, s’ha publicat el projecte de llei de reforma de la Llei General Tributària, l’avantprojecte de la qual, aprovat a la fi de passat mes de març, va ser informat recentment pel Consell d’Estat.

 

Amb la reforma de la Llei General Tributària (LGT) es complementa el procés de reforma fiscal iniciat l’any passat i que des del gener d’aquest any ha vist l’entrada en vigor de les lleis de reforma de l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost de societats i l’IVA, i els impostos especials.

 

Els objectius fonamentals de la reforma de la LGT són potenciar la lluita contra el frau, reduir la conflictivitat i incrementar la seguretat jurídica de les normes tributàries.

 

A continuació, i tenint en compte que actualment està en tràmit parlamentari i que el text normatiu pot sofrir algunes modificacions a través d’esmenes, els volem informar d’algunes de les novetats principals que es proposa en aquesta reforma de la LGT

 

Principals novetats

 

  1. Publicitat de situacions d’incompliment rellevant de les obligacions tributàries (“llistat de morosos”)

 

Una de les novetats importants que inclou aquesta reforma que és la de donar publicitat dels deutors de més quantia, la qual cosa s’acompanya de la regulació de l’accés a la informació continguda en les sentències en matèria de frau fiscal. Es manté el caràcter reservat de la informació obtinguda per l’Administració tributària.

 

Així, per motius d’interès general, i per lluitar contra el frau fiscal, l’Administració tributària acordarà la publicació periòdica de llistats comprensius de deutors a la Hisenda Pública per deutes o sancions tributàries quan concorrin les següents circumstàncies:

 

  1. a) Que l’import total dels deutes i sancions tributàries pendent d’ingrés superi l’import d’1.000.000 d’euros.

 

  1. b) Que aquests deutes o sancions tributaris no haguessin estat pagats transcorregut el termini d’ingrés en període voluntari.

 

A aquests efectes no s’inclouran aquells deutes i sancions tributàries que es trobin ajornades o suspeses.

 

La determinació de la concurrència dels requisits exigits per a la inclusió en el llistat prendrà com a data de referència el 31 de desembre de l’any anterior al de l’acord de publicació, sigui quina sigui la quantitat pendent d’ingrés a la data d’aquest acord.

 

La norma concedeix als interessats un tràmit d’al·legacions amb caràcter previ a la publicació de la llista en relació a les qüestions de fet relatives als requisits per a la publicació. En concret, la proposta d’inclusió en el llistat serà comunicada al deutor afectat, que podrà formular al·legacions en el termini de 10 dies comptats a partir del següent al de recepció de la comunicació.

 

L’Administració tributària podrà dur a terme, si escau, la rectificació del llistat abans de la publicació definitiva.

 

Practicades les rectificacions oportunes, es dictarà l’acord de publicació. La notificació de l’acord s’entendrà produïda amb la seva publicació i la del llistat.

 

Mitjançant una ordre ministerial s’establiran la data de publicació, que s’haurà de produir en tot cas durant el primer semestre de cada any, i els corresponents fitxers i registres.

 

La publicació s’efectuarà en tot cas per mitjans electrònics, i s’hauran d’adoptar les mesures necessàries per impedir la indexació del seu contingut a través de motors de cerca a Internet i els llistats deixaran de ser accessibles una vegada transcorreguts tres mesos des de la data de publicació.

 

Atenció. La determinació de la concurrència dels requisits necessaris per a la inclusió en el primer llistat que s’elabori prendrà com a data de referència el 31 de juliol de 2015. Aquest primer llistat es publicarà durant l’últim trimestre de l’any 2015.

 

1.1 Accés a dades de condemnats per delicte fiscal

 

De la mateixa manera, es tramita un avantprojecte de llei orgànica per la qual es regula l’accés a la informació continguda en les sentències en matèria de frau fiscal per permetre la publicació parcial de les sentències condemnatòries fermes per delictes contra la Hisenda Pública i als d’insolvència punible i de contraban en els quals sigui creditor o que es produeixin amb perjudici a la Hisenda Pública.

 

La publicació de les sentències no serà completa, sinó d’abast proporcionat, únicament en aquells aspectes que són estrictament necessaris per complir amb la finalitat buscada, i així resulta respectuós amb els drets fonamentals a l’honor i a la intimitat, així com a la protecció de dades de caràcter personal.

 

Aquesta mesura serà aplicable a les sentències fermes després de l’entrada en vigor de la reforma, donat el caràcter processal i no sancionador de la mesura i es verificarà mitjançant certificació dels secretaris judicials.

 

  1. Nous terminis màxims per al procediment d’inspecció

 

S’estableix que les actuacions del procediment d’inspecció hauran de concloure en el termini de:

 

  1. a) 18 mesos, amb caràcter general (abans era de 12 mesos)

 

  1. b) 27 mesos (nou), quan concorri alguna de les següents circumstàncies en qualsevol de les obligacions tributàries o períodes objecte de comprovació:

 

  • Que la xifra de negocis anual de l’obligat tributari sigui igual o superior al requerit per auditar els seus comptes.

 

  • Que l’obligat tributari estigui integrat en un grup sotmès al règim de consolidació fiscal o al règim especial de grup d’entitats que estigui sent objecte de comprovació inspectora.

 

En conseqüència, el termini passa de 12 mesos a 18 mesos en l’àmbit general i de 24 a 27 mesos quan concorrin circumstàncies especials.

 

Quan es realitzin actuacions inspectores amb diverses persones o entitats vinculades d’acord amb l’establert en la Llei de l’impost de societats, la concurrència de les circumstàncies previstes en qualsevol d’ells determinarà l’aplicació d’aquest termini als procediments d’inspecció seguits amb tots ells.

 

El termini de durada del procediment al qual es refereix aquest apartat es podrà estendre en determinades circumstàncies fixades en la pròpia LGT.

 

Atenció. Aquestes modificacions seran aplicables a tots els procediments d’inspecció que s’iniciïn a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei de modificació parcial de la LGT.

 

  1. Prescripció: dret a comprovar i investigar per l’Administració

 

S’amplien les potestats de comprovació i recerca de l’Administració, regulant el dret a comprovar les obligacions tributàries en el cas d’exercicis prescrits, sempre que calgui en relació amb obligacions d’exercicis no prescrits.

 

Atenció. Es fixa un termini de 10 anys per a la comprovació de bases o quotes compensades o pendents de compensació o deduccions aplicades o pendents d’aplicar.

 

A més, s’estableix la regulació del procediment administratiu que permet practicar liquidacions tributàries i efectuar-ne el cobrament encara en els supòsits en els quals s’iniciï la tramitació d’un procediment penal.

 

  1. Millora de la regulació del mètode d’estimació indirecta

 

Es millora la regulació del mètode d’estimació indirecta de les bases imposables, especificant legalment l’origen de les dades a utilitzar i la seva plena aplicabilitat, tant per a la determinació d’ingressos (vendes), com de les despeses (compres), dotant a l’Administració tributària d’un millor instrument contra l’economia submergida.

 

Així, s’assenyalen les fonts de les quals poden procedir les dades a utilitzar en l’estimació indirecta: dels signes, índexs i mòduls si l’obligat es podia haver aplicat el mètode d’estimació objectiva, de la pròpia empresa, d’estudis estadístics o d’una mostra efectuada per la Inspecció.

 

Es precisa que l’estimació indirecta es pot aplicar només a les vendes i ingressos, o només a les compres i despeses, o a tots dos simultàniament, atenent a les dades ocultades o inexistents.

 

En relació amb les quotes suportades de l’IVA, s’admet la seva deduïbilitat en aquest sistema encara que no es disposi de les factures o documents que, amb caràcter general exigeix la normativa de l’impost, sempre que l’Administració obtingui dades o indicis que demostressin que l’obligat tributari ha suportat efectivament l’impost corresponent.

 

  1. Nova infracció tributària per sancionar supòsits que ja hagin estat declarats per l’Administració com a conflicte en l’aplicació de la norma tributària

 

Com a nova norma antiabús, s’introdueix una nova infracció tributària greu amb la finalitat d’aprofundir en la lluita contra els comportaments més sofisticats de frau fiscal o estructures artificioses, dirigides únicament a obtenir estalvis fiscals abusant del que es disposa per les normes tributàries.

 

Atenció. La planificació fiscal agressiva constituirà, per primera vegada, infracció greu, i rebrà multes de fins al 50% de la quantitat no tributada o deduïda indegudament.

 

Així, constitueix infracció tributària l’incompliment de les obligacions tributàries mitjançant la realització d’actes o negocis […] en els quals hagués quedat acreditada la falta d’ingrés dins del termini establert, l’obtenció indeguda d’una devolució, la sol·licitud indeguda d’una devolució, la determinació o acreditació improcedent de partides positives o negatives o crèdits tributaris a compensar o deduir a la base o en la quota declaracions futures, pròpies o de tercers.

 

Aquest incompliment constituirà infracció tributària, que serà greu, quan s’acrediti que el cas en qüestió té una igualtat substancial amb un altre del qual ja existeix un criteri administratiu, la qual cosa succeirà quan existeixi un informe previ d’una comissió consultiva que així ho acrediti.

 

La sanció serà del 50% de la quantia no ingressada o retornada indegudament quan es provi que hi ha inexactitud o omissió d’operacions en la comptabilitat o en els llibres i registres i quan s’utilitzin comptes amb significat diferent del que correspongui, que dificulti la comprovació de la situació tributària.

 

Al seu torn, la multa serà del 15% de la quantitat indegudament sol·licitada o indegudament acreditada si s’incompleix l’obligació de portar o conservar la comptabilitat, els llibres i registres o es porten comptabilitats diferents referides a una mateixa activitat i exercici.

 

Aquesta norma serà aplicable als períodes impositius el període de liquidació dels quals finalitzi després de l’entrada en vigor de la Llei de reforma de la LGT.

 

  1. Modificació del procediment de comprovació limitada en el procediment de gestió

 

Cal recordar que en aquest tipus de procediment, l’Administració tributària podrà realitzar únicament les següents actuacions:

 

  1. a) Examen de les dades consignades pels obligats tributaris a les seves declaracions i dels justificants presentats o que es requereixin a aquest efecte.

 

  1. b) Examen de les dades i antecedents en poder de l’Administració tributària que posin de manifest la realització del fet imposable o del pressupòsit d’una obligació tributària, o l’existència d’elements determinants no declarats o diferents dels declarats per l’obligat tributari.

 

  1. c) Examen dels registres i altres documents exigits per la normativa tributària i de qualsevol altre llibre, registre o document de caràcter oficial amb excepció de la comptabilitat mercantil, així com l’examen de les factures o documents que serveixin de justificant de les operacions incloses en aquests llibres, registres o documents.

 

En aquest supòsit, és on la reforma introdueix una novetat important, permetent que  els  contribuents  aportin  voluntàriament  la  documentació  comptable  per acreditar la comptabilitat de determinades operacions.

 

Així, s’estableix que tot i el previst en el paràgraf anterior, quan en el curs del procediment l’obligat tributari aporti, sense intervenir requeriment previ a aquest efecte, la documentació comptable que entengui pertinent a fi d’acreditar la comptabilització de determinades operacions, l’Administració podrà examinar aquesta documentació únicament als efectes de constatar la coincidència entre el que figuri en la documentació comptable i la informació que en disposi l’Administració Tributària.

 

Atenció. L’examen de la documentació al fet que es refereix el paràgraf anterior no impedirà ni limitarà la ulterior comprovació de les operacions al fet que la mateixa es refereix en un procediment d’inspecció.

 

  1. d) Requeriments a tercers perquè aportin la informació que es trobin obligats a subministrar amb caràcter general o perquè la ratifiquin mitjançant la presentació dels corresponents justificants.

 

  1. Suspensió del termini del procediment sancionador per al cas de sol·licitud de taxació pericial contradictòria

 

Hem de recordar que la taxació pericial contradictòria és un dret que el contribuent pot exercir quan no estigui d’acord amb el valor comprovat per l’Administració dels béns i drets que es transmeten. Actualment, la sol·licitud o reserva per promoure la taxació pericial contradictòria determinarà la suspensió de l’ingrés del deute tributari sense necessitat d’aportar cap garantia, exclusivament quan hagi existit comprovació de valors per part de l’Administració.

 

Els interessats podran sol·licitar la taxació pericial contradictòria en dos moments:

 

  • Una vegada notificada la liquidació provisional derivada de la comprovació de valors.

 

  • Si han optat per interposar un recurs de reposició o reclamació econòmica administrativa i s’han reservat el dret a promoure posteriorment la taxació pericial contradictòria.

 

La taxació pericial contradictòria es podrà iniciar una vegada notificada la liquidació provisional, mitjançant sol·licitud dirigida a l’Administració.

 

Doncs bé, amb la reforma de la LGT s’introdueix la novetat que a més la presentació de la sol·licitud de taxació pericial contradictòria suspendrà el termini per iniciar el procediment sancionador que, si escau, derivi de la liquidació o, si s’hagués iniciat, el termini màxim per a la terminació del procediment sancionador.

 

Atenció. En el cas que al moment de sol·licitar la taxació pericial contradictòria contra la liquidació ja s’hagués imposat la corresponent sanció i com a conseqüència d’aquella es dictés una nova liquidació, es procedirà a anul·lar la sanció i a imposar-ne una altra tenint en compte la quantificació de la nova liquidació.

 

  1. Altres novetats

 

  • La factura  deixarà  de  ser  un  mitjà privilegiat de prova per demostrar l’existència  d’una operació, per la qual cosa una vegada que l’Administració qüestiona amb fonament la seva efectivitat, correspon a l’obligat tributari aportar proves sobre la realitat de les operacions.
  • Tenint en compte la doctrina del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) segons la qual les liquidacions de l’IVA solament es poden referir, segons el cas, a períodes mensuals o trimestrals de liquidació, es permet distribuir linealment entre aquests períodes les quotes de l’impost descobertes per l’administració en còmput anual, quan l’obligat tributari no justifiqui que les quotes corresponen a un altre període d’acord amb la normativa de l’impost.
  • S’assenyala expressament la impossibilitat que els contribuents que a l’inici del procediment de comprovació o recerca ja haguessin aplicat o compensat les quantitats que tinguessin pendents, mitjançant una declaració complementària deixin sense efecte la compensació o l’aplicació realitzades en un altre exercici i sol·licitin la compensació o l’aplicació d’aquestes quantitats en l’exercici comprovat, la qual cosa podria alterar la qualificació de la infracció eventualment comesa.
  • S’aproven mesures per agilitar l’actuació dels Tribunals Econòmic Administratius i reduir la litigiositat, promovent la utilització de mitjans electrònics en totes les fases del procediment i millorant la regulació dels procediments. Així, entre altres modificacions:

 

  • S’atribueix al Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) la competència per conèixer les reclamacions respecte d’actuacions entre particulars, quan el domicili fiscal del reclamant es trobi fora d’Espanya.
  • S’amplia el sistema d’unificació de doctrina, en atribuir-se al TEAC la competència per dictar resolucions en unificació de criteri i als Tribunals Econòmic Administratius Regionals (TEAR) la possibilitat de dictar resolucions de fixació de criteri respecte de les sales desconcentrades.
  • S’estableix una presumpció de representació voluntària a favor d’aquells que la van ostentar en el procediment d’aplicació dels tributs del que derivi l’acte impugnat.
  • S’introdueix la notificació electrònica per a les reclamacions que s’interposin obligatòriament per aquesta via.
  • S’incorpora la referència a l’expedient electrònic, l’obligatorietat de la interposició electrònica en cas que l’acte impugnant fos de notificació obligatòria per aquesta via i s’advoca per la utilització de manera extensiva d’aquests mitjans electrònics.
  • Es determina de forma expressa en norma amb rang de llei el termini de què disposa l’Administració per executar la resolució dictada pel Tribunal Econòmic Administratiu en supòsits diferents de la retroacció, és a dir, en supòsits en els quals es resolgui per raons substantives o de fons.
  • Es completa la regulació en matèria de reclamacions entre particulars amb el reconeixement exprés de l’eficàcia de les resolucions que es dictin davant l’Administració tributària encarregada de l’aplicació dels tributs.
  • S’estableix la possibilitat de suspensió de la resolució econòmic administrativa en cas de presentació de recursos d’alçada ordinaris pels Directors Generals si es donen determinades circumstàncies.
  • S’introdueixen millores en matèria de recurs d’anul·lació i es regulen expressament aquells supòsits contra els quals no procedeix aquest recurs.
  • Es crea un nou recurs, el d’execució, fins ara anomenat incident d’execució, contra actes dictats com a conseqüència d’una resolució estimatòria del Tribunal, aclarint l’àmbit d’aplicació objectiu, simplificant el procediment i establint el caràcter urgent en la seva tramitació.
  • Es redueix a sis mesos el termini de resolució del recurs extraordinari de revisió.
  • Finalment, se substitueix el procediment davant els òrgans unipersonals pel procediment abreujat per a les reclamacions de menor quantia en el qual el tribunal podrà actuar de forma unipersonal.

 

Per tant, caldrà estar atent a la tramitació parlamentària d’aquesta reforma, ja que introdueix modificacions importants en matèria de procediments i gestió tributària.

 

Es poden posar en contactes amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

 

 

Contacta amb nosaltres

Si tens qualsevol dubte o consulta omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu