fbpx

LA RETRIBUCIÓ DELS ADMINISTRADORS DESPRÉS DE LA REFORMA FISCAL I LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL

LA RETRIBUCIÓ DELS ADMINISTRADORS DESPRÉS DE LA REFORMA FISCAL I LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL

LA RETRIBUCIÓ DELS ADMINISTRADORS DESPRÉS DE LA REFORMA FISCAL I LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL

LA RETRIBUCIÓ DELS ADMINISTRADORS DESPRÉS DE LA REFORMA FISCAL I LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL 189 170 arluk

La nova Llei 27/2014 de l’impost sobre societats, amb efectes des de l’01-01-2015, estableix una precisió en relació amb la retribució dels administradors com a despesa deduïble, en assenyalar expressament que no es consideren liberalitats, i per tant, si compleixen la resta de requisits es podran deduir, les retribucions que percebin per l’acompliment de les funcions d’alta direcció i per altres derivades d’un contracte laboral amb l’entitat.

Després de l’aprovació de la nova Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats, en el marc de la reforma fiscal, i la recent Llei 31/2014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital per a la millora del govern corporatiu, hem de tenir present que s’incorporen canvis rellevants en relació a la retribució dels administradors, tema que havia estat totalment pacífic fins a les Sentències del Tribunal Suprem de dates 8 i 3 de novembre de 2013 i molt convuls a partir de llavors.

 

 Abans de la reforma 2015

 

El tractament fiscal de la retribució dels administradors ha generat àmplies discussions. Aquesta conflictivitat ha estat especialment intensa en els supòsits en els quals l’alt directiu s’incorpora a l’òrgan d’administració, atès que la deduïbilitat fiscal de les retribucions percebudes s’ha condicionat a l’existència de la convenient cobertura estatutària.

 

El Tribunal Suprem (TS), en sentències de data 8 i 13 de novembre de 2008, va fixar una sèrie de criteris per admetre la deduïbilitat d’aquestes retribucions que no sempre es complien. El TS en aquestes sentències va considerar que:

 

  • Sense previsió estatutària de retribució, la despesa derivada de la retribució d’administradors no és deduïble.

 

  • Si el càrrec és retribuït els estatuts han de determinar exactament la retribució.

 

  • Les feines de direcció de l’empresa i d’administrador no es poden escindir a efectes contractuals. És a dir, un alt directiu no pot ser alhora administrador, sinó que la relació d’administrador subsumeix a la d’alt directiu (gerents, consellers delegats, etc.).

 

Davant aquesta situació, la Direcció General de Tributs (DGT) va emetre un informe de data 12 de febrer de 2009 per determinar l’aplicabilitat d’aquesta jurisprudència, recaiguda amb l’antiga Llei 61/1978, de 27 de desembre, de l’impost sobre societats, a la normativa vigent en aquell moment. Per a la DGT el rellevant era la fixació estatutària de la retribució, encara que no es complís de manera escrupolosa amb la legalitat mercantil. No obstant això, sembla que per evitar qualsevol controvèrsia el més correcte era adequar-se a la legalitat mercantil.

 

Aquesta qüestió s’ha vist afectada per les modificacions normatives que s’han produït amb posterioritat. Així, l’aprovació del text refós de la Llei de societats de capital (mitjançant el Reial decret legislatiu 1/2010) va suposar una modificació, vigent actualment, en establir tant per a societats anònimes com per a societats de responsabilitat limitada, que “El càrrec d’administrador és gratuït, tret que els estatuts socials estableixin el contrari determinant el sistema de retribució”.

 

Amb aquesta redacció, que no exigeix una determinació tan específica de la remuneració sinó del sistema, se supera la tesi o teoria encunyada pel Tribunal Suprem.

 

Addicionalment la recent Llei 31/2014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital per a la millora del govern corporatiu, també incorpora canvis rellevants en la retribució dels administradors, com veurem més endavant.

 

Recentment, el TS també ha tingut ocasió de pronunciar-se en diverses ocasions sobre aquesta matèria. Així, per exemple en la sentència de 2 de gener de 2014, que resumeix la posició del TS en aquesta matèria i desautoritza la conclusió de la DGT. En aquesta sentència s’estableix que “(…) que la deduïbilitat de les retribucions dels Administradors es regeixen per aquestes normes, la qual cosa comporta que l’entrada en vigor de la Llei 43/95 del SI no operés, en el substancial, cap tipus de modificació referent al règim fiscal de les retribucions dels Administradors, que és la tesi de fons que en el recurs que analitzem se sosté. La qüestió, per tant, no se centra en la “necessarietat” de la despesa com de vegades es pretén, sinó en la seva “legalitat”, que, s’ha d’inferir de les normes que regeixen la matèria de les retribucions dels Administradors en els respectius textos que les regulen. Aquesta legalitat cal entendre-la referida, com també hem assenyalat, no només als estatuts sinó als límits que de la totalitat de l’ordenament jurídic poden inferir-se a la vista de les circumstàncies concurrents. Per això, resulta insòlita, com ja hem dit en alguna ocasió, qualsevol interpretació que sostingui que en aquesta matèria no és exigible un escrupolós compliment de la legislació mercantil”.

 

Resumint. L’actuació abans de la modificació de la nova Llei 27/2014 de l’IS seria la següent:

 

  • Si els estatuts estableixen que el càrrec és gratuït, la despesa no és deduïble.

 

  • Si els estatuts estableixen que el càrrec és retribuït d’una forma concordant amb la normativa mercantil, la despesa és deduïble.

 

  • Si un alt directiu s’ha incorporat a l’òrgan d’administració la deduïbilitat de la despesa de les quantitats percebudes es condiciona al fet que tinguin cobertura estatutària. Si no es compleix aquest requisit l’import de la retribució es qualifica de liberalitat.

 

  • Si es perceben honoraris professionals, per funcions diferents del càrrec d’administració, la seva deduïbilitat serà independent dels imports rebuts, si escau, per la condició d’administrador.

 

  • Si es perceben imports derivats d’unes feines que no es qualifiquin d’administració, hauria de ser deduïble. Així, ho ha manifestat la DGT en múltiples resolucions, com la V0441-14 de 18 de febrer.

 

 

Situació actual després de la reforma fiscal de l’IS per la nova Llei 27/2014

 

L’article 15.i) de la nova Llei 27/2014 de l’IS estableix que no es consideraran donatius i liberalitats, i per tant, si compleixen la resta de requisits es podran deduir, les retribucions als administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció, o altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral amb l’entitat.

 

Paral·lelament a aquesta previsió no es pot ignorar que també s’ha incorporat una nova lletra f) a l’article 15 de la nova Llei de l’IS en la qual es considera no deduïble les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic, i que el nou article 18.2.b) considera persones o entitats vinculades entre d’altres, “una entitat i els seus consellers o administradors, excepte en el corresponent a la retribució per l’exercici de les seves funcions”.

 

En relació amb la no deduïbilitat de les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic, també s’ha de posar en relació amb les modificacions que la recent Llei 31/2014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital (LSC) per a la millora del govern corporatiu, introdueix en la regulació de la remuneració dels administradors en la seva condició de tals i de la necessària aprovació pel consell d’administració dels contractes que atribueixin funcions executives. La no observança de les exigències contingudes en aquesta LSC podria provocar una situació contemplada en la lletra f) de l’article 15 de la nova Llei de l’IS i plantejar el dubte sobre quina norma preval en relació a les retribucions per l’exercici de funcions executives, és a dir, la lletra i) que permet la seva deduïbilitat o la lletra f) que la nega.

 

Recordem les principals novetats que introdueix la Llei 31/2014 en la LSC en relació amb la retribució dels administradors:

 

  • S’atribueix a la junta la competència per decidir l’import màxim de la retribució dels administradors “en la seva condició de tals” (art. 217.3 LSC) i se suprimeix per a la SL l’exigència actual que la convocatòria per a la fixació de la retribució s’hagi de realitzar “per a cada exercici”, de manera que l’import fixat per la junta es mantindrà mentre la junta no ho modifiqui.

 

  • En la SA es flexibilitza la regulació de la participació de beneficis i de la remuneració mitjançant lliurament d’accions. En la participació en beneficis, s’estableix amb caràcter general per a les societats de capital la regulació actualment prevista solament per a la SL que permet fixar un percentatge màxim de beneficis; això és, es permet fixar una forquilla en lloc d’un percentatge concret. El mateix succeeix en la remuneració vinculada a les accions: enfront del règim actual que exigeix fixar el nombre d’accions a lliurar i el preu, la nova redacció permet establir un nombre màxim d’accions a lliurar i un sistema de càlcul del preu.

 

  • S’exigeix que les retribucions dels administradors guardin proporció amb la importància i situació econòmica de la societat i els estàndards de mercat. Hauran de prendre en consideració, si escau, les funcions i responsabilitats atribuïdes a cadascun.

 

  • Una novetat també important en matèria de retribució és el reconeixement de l’existència de dues classes de remuneracions diferents: (i) una, la remuneració dels consellers “en la seva condició de tals”, i (ii) una altra, la remuneració que percebin els consellers per l’acompliment addicional de funcions executives, atribuïdes en ser nomenat conseller delegat o en virtut d’un altre títol. La primera haurà de complir el principi de “reserva estatutària”, en virtut de com s’haurà de determinar en els estatuts el sistema o sistemes de retribució. La junta general és l’òrgan competent per fixar l’import màxim d’aquestes retribucions. La segona, s’haurà de reflectir en un contracte celebrat entre el consell i el conseller. Aquest contracte haurà de ser aprovat amb el vot favorable dels dos terços del consell i el conseller afectat no podrà assistir a la deliberació ni participar en aquesta votació.

 

Sobre la base d’això, cal concloure:

 

  • Les retribucions que pugui percebre un administrador, pel càrrec d’administrador, si no està prevista en els estatuts, no seran deduïbles, perquè és contrària a l’ordenament jurídic.

 

  • Si està en prevista en els estatuts de la societat, serà deduïble i queda totalment al marge de la regla d’operacions vinculades.

 

  • A més un administrador pot percebre de la societat una retribució per l’exercici de funcions diferents del càrrec d’administrador, i seran totalment deduïbles.

 

  • La LSC, exigeix que quan es nomeni a un conseller, conseller delegat, o se li donin funcions executives en virtut d’un altre títol, se subscrigui amb ell un contracte en el qual es detallin tots els seus conceptes retributius per l’acompliment de les seves funcions executives, retribucions que han de ser conformes amb la política de retribucions aprovada, si escau, per la junta general.

 

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Contacta amb nosaltres

Si tens qualsevol dubte o consulta omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu