fbpx

SI TÉ UN GRUP DE SOCIETATS… LI INTERESSA EL RÈGIM ESPECIAL DE CONSOLIDACIÓ FISCAL EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS?

SI TÉ UN GRUP DE SOCIETATS... LI INTERESSA EL RÈGIM ESPECIAL DE CONSOLIDACIÓ FISCAL EN L'IMPOST SOBRE SOCIETATS?

SI TÉ UN GRUP DE SOCIETATS… LI INTERESSA EL RÈGIM ESPECIAL DE CONSOLIDACIÓ FISCAL EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS?

SI TÉ UN GRUP DE SOCIETATS… LI INTERESSA EL RÈGIM ESPECIAL DE CONSOLIDACIÓ FISCAL EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS? 900 900 arluk

En la nova Llei 27/2014 de l’impost sobre societats (LIS), es regula el règim de consolidació fiscal, que tot directiu, director financer i cap de comptabilitat de grups d’empreses ha de conèixer. La nova LIS ha introduït importants canvis en matèria del règim de consolidació sota el qual, poden tributar determinats grups de societats, amb la constitució d’un “grup fiscal”. És important analitzar la situació del grup fiscal i determinar els efectes que aquests canvis tenen en cada cas concret, ja que d’això pot dependre la conveniència de la continuïtat en el règim de consolidació o no. L’interès d’aquest règim està precisament en la compensació de les bases imposables negatives (pèrdues) del grup fiscal procedents de períodes anteriors i en altres avantatges dels quals el volem informar.

El règim de consolidació fiscal regulat en la Llei i el Reglament del nou impost sobre societats (IS), és un dels règims especials al que tenen accés de forma voluntària (es tracta d’un règim opcional) els grups fiscals, és a dir, els grups d’entitats que compleixin els requisits establerts. L’aplicació d’aquest règim especial implica l’absència de tributació en el règim individual de l’IS de les entitats incloses en el grup.

 

Quin és el seu principal avantatge?

 

El règim de consolidació fiscal suposa que les diferents societats que l’integren es considerin a l’efecte de l’impost sobre societats com un subjecte passiu únic, tributant el grup per la suma de bases imposables de totes les societats que l’integren, permetent compensar de forma automàtica els beneficis i pèrdues obtinguts per les diferents societats del grup.

 

Definició de grup d’empreses o grups fiscals

 

Perquè un grup d’empreses pugui acollir-se al règim de consolidació fiscal cal que existeixi una empresa dominant i altres dependents participades directament o indirecta en almenys un 75% (un 70% en cas d’empreses cotitzades). A més, fins a 2014 s’havien de complir aquests dos requisits:

 

  • La societat dominant havia de ser una societat establerta a Espanya i que pertanyés al grup fiscal.

 

  • No podien formar part del grup les societats dependents la participació indirecta de les quals per part de la societat dominant s’assolia a través de societats intermèdies que no estaven dins del grup (per ser estrangeres, per estar en concurs o per donar-se algun altre requisit que l’hi impedís).

 

Novetats en el règim de consolidació fiscal

 

Des de l’01-01-2015 amb la nova Llei de l’impost sobre societats (LIS) aquests dos requisits s’han flexibilitzat. Si la seva empresa forma part d’un grup fiscal o es planteja constituir-ne un, és possible que hagi d’incloure societats que, amb la Llei anterior, no haguessin format part del grup.

 

Amb la reforma fiscal s’ha modificat substancialment la composició dels grups fiscals, ampliant el nombre de societats que poden accedir a aquest règim, ja que fins a l’exercici 2014 solament es podia formar un grup de consolidació fiscal si existia una societat matriu dominant espanyola; però a partir de l’exercici 2015 la reforma fiscal ha ampliat el perímetre dels grups fiscals, i es permet que puguin formar un grup de consolidació fiscal aquelles societats que estiguin participades, directament o indirecta, en almenys el 75% pel mateix soci no resident a Espanya.

 

També es podran integrar en grups fiscals existents societats espanyoles que fins avui no podien formar part del grup, bé per dependre directament d’una societat no resident o bé perquè la societat espanyola assolia la participació indirecta per poder consolidar fiscalment a través d’una societat no resident.

 

A més, l’entitat dominant del grup no pot ser resident en un país descrit com a paradís fiscal i ha de posseir, així mateix, la majoria dels drets de vot de les societats dependents.

 

Requisits

 

La delimitació del grup fiscal pressuposa el compliment per totes les entitats que el formen, a més d’uns requisits específics segons es tracti de la dominant o de les dependents, d’uns requisits comuns bàsics, que són els següents:

 

  • ser societats anònimes, limitades o comanditàries per accions, residents en territori espanyol;
  • ser residents en territori espanyol;
  • no estar exemptes de l’IS;
  • no haver estat declarada al tancament de l’exercici en situació de concurs, o culpables en el supòsit de desequilibri patrimonial per pèrdues que redueixin el seu patrimoni net a menys de la meitat del capital social, tret que se superi aquesta situació en l’exercici en què s’aprovin els comptes;
  • tributar al mateix tipus de gravamen, coincident amb el de la representant (amb excepcions per a les entitats de crèdit).
  • tenir el mateix exercici social que el de la representant;
  • no poden formar part d’un grup les entitats que hagin optat per aplicar el règim fiscal especial de les SOCIMI.

 

Societats dependents

 

Tenen la consideració de dependents les que estan dominades per les dominants en almenys el 75% del seu capital social i, amb efectes per a períodes impositius iniciats a partir de l’01-01-2015, la majoria dels drets de vot des del primer dia del període impositiu en el qual sigui aplicable el règim de consolidació, i aquest domini es mantingui durant aquest període. El percentatge és del 70% del capital si estan admeses a negociació en un mercat regulat o si la participació és indirecta a través d’entitats dependents admeses a negociació en mercats regulats.

 

En tot cas, el domini, que pot ser exercit directament o indirecta, es determina exclusivament per la participació al capital que proporcionalment correspongui, sense que sigui utilitzable cap altre criteri, com poder de decisió, vinculació, etc.

 

Nou perímetre

 

Societat dominant. En primer lloc, des de 2015 ja no és obligatori ni que la societat dominant estigui establerta a Espanya, ni que formi part del grup fiscal. Per exemple:

 

  • Dues societats espanyoles depenen d’una matriu francesa al 100%. Doncs bé, ambdues podran formar un grup fiscal. La matriu no podrà formar part del grup (per ser resident a França), però les dues filials, àdhuc sense participar una en l’altra, sí que podran formar-lo.

 

  • La seva empresa (societat A) té una filial al 100% (societat B) amb la qual tributa en règim de consolidació. Si depèn al 100% d’una matriu situada a França que, al seu torn, participa en una altra societat espanyola (societat C) en almenys el 75%, a partir d’ara el grup fiscal espanyol estarà format per A, B i C.

 

Representant. La societat no resident no formarà part del grup espanyol. No obstant això, la seva consideració com a dominant determinarà que empreses que abans no podien formar part de grups espanyols ara sí que puguin fer-ho. En aquests casos, la societat no resident haurà d’assenyalar quina empresa del grup espanyol es constituirà com a representant davant d’Hisenda.

 

Societats intermèdies. D’altra banda, des de 2015 la posició dominant en una societat també es podrà assolir a través d’una societat intermèdia que no pugui formar part del grup fiscal. Així, per exemple, si la seva empresa participa en el 100% d’una societat argentina que al seu torn és la sòcia única d’una altra societat espanyola Z, la seva empresa podrà formar grup amb aquesta societat Z.

 

Com s’aplica el règim?

 

Encara que l’aplicació d’aquest règim és voluntària, una vegada acordat aquest extrem és suficient que així ho acordin totes i cadascuna de les entitats del grup fiscal, qüestió que afectaria també les de nova incorporació. Els acords, l’absència dels quals determina la impossibilitat d’aplicar el règim de consolidació fiscal:

 

  • s’han d’adoptar pel consell d’administració (per a períodes impositius iniciats abans de l’01-01-2015, per la junta general d’accionistes), o qualsevol altre òrgan equivalent si l’entitat no té forma mercantil;

 

  • han de ser presos en qualsevol data dins del període impositiu immediat anterior al que sigui aplicable aquest règim de tributació. En períodes impositius iniciats abans de l’01-01-2015 s’indicava que assortien efectes en la mesura en què no haguessin estat impugnats o no fossin susceptibles d’impugnació.

 

Aquests mateixos requisits han de ser complerts per les noves entitats que es vagin incorporant en anys successius.

 

Atenció. La representant està obligada a la comunicació d’aquests acords a la Delegació de l’AEAT corresponent al seu domicili fiscal, o bé a la Delegació Central de Grans Contribuents o a les Dependències Regionals d’Inspecció, a la qual estigui adscrita, amb anterioritat a l’inici del període impositiu en què sigui aplicable el règim, això és, dins del mateix període impositiu en què s’hagin adoptat els acords.

 

La comunicació ha de contenir les dades següents:

 

  • identificació de totes les entitats que integren el grup; els establiments permanents que tinguin la condició de dominant han d’identificar també a l’entitat no resident a la qual pertanyen;
  • còpia dels acords pels quals les entitats que formen el grup han optat per tributar pel règim de consolidació;
  • detall del percentatge de participació i drets de vot que la dominant ostenta sobre totes i cadascuna de les dependents integrants del grup, indicant si la participació és directa o indirecta, així com la data d’adquisició d’aquestes participacions;
  • manifestació que es compleixen tots els requisits per formar grup fiscal, tant respecte de la dominant com de totes les entitats dependents.

 

Igualment la representant està obligada a comunicar a l’Administració tributària les variacions en la composició del grup fiscal, i ha d’identificar les entitats que s’han integrat en el grup i les que n’han estat excloses, la qual cosa es realitza a la declaració del primer pagament fraccionat al qual afecti la nova composició, sense que sigui necessari adjuntar els corresponents acords d’inclusió en el grup fiscal.

 

I si la nova societat no accepta la seva inclusió en el grup de consolidació fiscal?

 

La falta d’inclusió d’alguna societat en el grup fiscal, comporta situacions de responsabilitat que poden manifestar-se en el règim de consolidació fiscal, i aquestes situacions de responsabilitat deriven tant del pagament del deute tributari del propi grup, contribuent de l’IS, com de les infraccions tributàries comeses en l’aplicació d’aquest règim tributari.

 

En el règim de declaració consolidada la societat dominant és el subjecte infractor encara que en aquest règim el contribuent sigui el grup de societats i no la seva societat dominant. No obstant això, per als períodes impositius iniciats des de l’01-01-2015, si la dominant no és resident en territori espanyol, el subjecte infractor ha de ser l’entitat resident representant del grup fiscal.

 

La normativa de l’IS disposa que les societats del grup responen solidàriament del pagament del deute tributari, excloses les sancions. En tot cas, la derivació de responsabilitat per les sancions només afecta aquelles societats del grup en les quals concorri culpabilitat en la realització de l’acte il·lícit sancionable.

 

Surt més beneficiós actuar en grup o bé de forma individual?

 

La base imposable del grup consolidat no es determina a partir del resultat comptable consolidat del grup, sinó de les bases imposables de les entitats que l’integren, determinades segons el règim de tributació individual.

 

A partir d’aquí, la base imposable del grup es calcula sumant els següents conceptes:

 

  1. a) Les bases imposables individuals corresponents a totes i cadascuna de les entitats integrants del grup fiscal tenint en compte, sense incloure la compensació de bases imposables negatives individuals generades en exercicis en els quals es va tributar pel règim de consolidació, ja que hauran estat compensades pel grup amb bases imposables positives d’altres entitats del mateix en el període en el qual es van obtenir.

 

  1. b) Les eliminacions que procedeixin.

 

  1. c) Les incorporacions de les eliminacions practicades en exercicis anteriors.

 

  1. d) La reducció corresponent a la reserva de capitalització, amb la particularitat que es determina en l’àmbit del grup, encara que la dotació de la reserva la pot realitzar qualsevol de les entitats que integren el grup.

 

  1. e) Les despeses no deduïdes en exercicis anteriors per dotacions de determinades deterioracions de crèdits i provisions que han generat actius per impost diferit es dedueixen en el període impositiu que correspongui d’acord amb els criteris d’imputació específics establerts, amb el límit del 70% (60% en el període impositiu 2016) de l’import positiu que resulti de l’agregació de tots els conceptes establerts en les lletres anteriors.

 

  1. f) La compensació de les bases imposables negatives del grup fiscal procedents de períodes anteriors, quan l’import de la suma de les lletres anteriors (la renda del grup fiscal) sigui positiva, així com de les bases imposables negatives pendents de compensar per les entitats al moment de la seva inclusió en el grup.

 

Així mateix s’han de tenir en compte determinades regles especials aplicables en la incorporació d’entitats dependents al grup fiscal.

 

Atenció. L’interès d’aquest règim està precisament en el descrit anteriorment en l’apartat f), ja que les futures pèrdues d’unes societats es compensaran de forma automàtica amb els beneficis de les altres, i el seu desemborsament immediat per l’impost sobre societats serà inferior. No obstant això, s’ha de tenir present que aquesta compensació automàtica només es produeix quan les pèrdues es generen estant ja vigent el règim de consolidació fiscal. Així, si una companyia té pèrdues pendents de compensar i després s’incorpora a un grup fiscal, aquestes pèrdues només es podran compensar, dins del grup, amb els beneficis que ella mateixa hi hagi generat.

 

Per tant, el règim de consolidació fiscal, podria ser una bona alternativa, que val la pena estudiar en cada cas i descobrir els avantatges que hem descrit, així com d’altres, especialment:

 

1.- Totes les empreses d’un mateix grup tributarien com si es tractés d’una sola, compensant pèrdues d’unes amb beneficis d’unes altres, sense necessitat d’esperar al fet que les societats que han generat pèrdues obtinguin beneficis, propiciant per tant un estalvi financer important.

 

2.- Es deixaria d’estar obligat a retenir en operacions entre les empreses que formen part del grup, sent aquest tipus d’operacions cada vegada més nombroses i comunes, com són el repartiment de dividends, préstecs entre empreses del grup, arrendaments, etc.).

 

3.- Es dedueix la càrrega financera d’entitats del grup contra el resultat del grup o eliminant els resultats d’operacions intragrup.

 

4.- L’obligació de documentar les operacions vinculades que existeix entre empreses d’un grup desapareix quan s’opta pel règim de consolidació fiscal.

 

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Contacta amb nosaltres

Si tens qualsevol dubte o consulta omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu