fbpx

INVERTIR A L’ESTRANGER: SUCURSAL, FILIAL, ESTABLIMENT PERMANENT, AGENT INDEPENDENT, ETC.?

INVERTIR A L'ESTRANGER: SUCURSAL, FILIAL, ESTABLIMENT PERMANENT, AGENT INDEPENDENT, ETC.?

INVERTIR A L’ESTRANGER: SUCURSAL, FILIAL, ESTABLIMENT PERMANENT, AGENT INDEPENDENT, ETC.?

INVERTIR A L’ESTRANGER: SUCURSAL, FILIAL, ESTABLIMENT PERMANENT, AGENT INDEPENDENT, ETC.? 640 497 arluk

Si la seva empresa ha plantejat obrir mercat a l’exterior, després de realitzar un estudi de mercat sobre els potencials països en els quals desitja establir-se, ha arribat el moment de decidir a través de quina manera realitzarà la inversió. Existeixen diverses fórmules legals a l’hora de constituir un negoci a l’estranger: sucursals, filials, oficines de representació, establiments permanents i agents independents, etc.

Moltes empreses necessiten crear relacions econòmiques internacionals per expandir la seva activitat, tant per obtenir fons, adquirir matèries primeres o com a part de la seva activitat comercial o de producció. Aquestes són les denominades empreses internacionals, que n’hi ha de dos tipus: les exportadores – que només internacionalitzen les activitats relacionades amb la comercialització, per la qual cosa en general no necessiten tenir presència directa al país de destinació-, i les multinacionals, que sí que tenen presència al país de destinació i controlen les activitats empresarials a l’exterior a través de diverses fórmules jurídiques.

Si la seva empresa ha plantejat obrir mercat a l’exterior, després de realitzar un estudi de mercat sobre els potencials països en els quals desitja establir-se, ha arribat el moment de decidir a través de quina manera realitzarà la inversió. Existeixen diverses fórmules legals a l’hora de constituir un negoci: sucursals, filials, oficines de representació, establiments permanents i agents independents, etc.

Les diferències jurídiques i fiscals entre aquestes fórmules són notables, és per això que les conseqüències per a la seva butxaca també ho seran. Analitzi les característiques de cada figura i sàpiga com treure-li el millor profit a cadascuna. Recordi que una planificació prèvia de la inversió sempre li pot suposar un estalvi fiscal a tenir en compte.

SUCURSALS

Les sucursals naixen com a conseqüència de l’expansió empresarial. L’afany d’aconseguir més clientela o d’arribar a un major camp de mercat, produeix la dispersió territorial de l’activitat empresarial.

Podem definir la sucursal com aquell establiment secundari, sense personalitat jurídica pròpia, ja que comparteix la personalitat jurídica de les altres sucursals que puguin existir i no és altra que la de la casa matriu, de caràcter permanent, amb idèntic objecte que el de la matriu, però amb una instal·lació material diferent i clientela pròpia, que gaudeix d’autonomia operativa a través d’un director, amb facultats suficients per realitzar la seva funció, encara que per a això estigui subordinat a les directrius de la casa matriu, i sense que tot això afecti la unitat patrimonial de l’empresa.

Per tant, les sucursals són divisions administratives d’una entitat i poden ser creades tant per empresaris individuals, societats mercantils o altres entitats. Han de mantenir una activitat continuada i tenir un representant permanent que gaudeixi d’autonomia operativa amb facultats suficients per realitzar la seva funció, encara que per a això estigui subordinat a les directrius de l’empresa matriu.

No tenen personalitat jurídica pròpia, ja que no es tracta d’una societat diferent i jurídicament independents de la principal sinó que és una delegació de la mateixa empresa que s’estableix a un altre territori, per la qual cosa comparteix aquesta personalitat amb la resta de sucursals que existeixin.

Segons la legislació espanyola, les sucursals constituïdes a Espanya tributaran per l’impost sobre societats i, en defecte d’això, ho faran per l’impost sobre la renda de no residents (establiment permanent) per la totalitat de les rendes que obtinguin a Espanya.

Per determinar la seva base imposable les operacions entre la sucursal i la matriu s’han de valorar a preus de mercat; no seran deduïbles els pagaments que la sucursal efectuï a la central en concepte de cànons, interessos, comissions, abonats en contraprestació de serveis d’assistència tècnica o per l’ús de béns o drets; seran deduïbles les despeses de direcció, que corresponguin a la sucursal, sempre que estiguin adequadament comptabilitzades i justificades.

En la major part dels països la central pot deduir les pèrdues originades en les sucursals. De la mateixa manera, inclourà els beneficis a la seva base imposable, deduint l’impost ja pagat per ells.

Les sucursals han de portar una comptabilitat pròpia referida a les operacions que realitzin i als elements patrimonials que tinguin afectes. A més, la societat estrangera (la matriu) ha de dipositar en el Registre Mercantil de la sucursal els seus comptes anuals o, si escau, els comptes consolidats que hauran estat elaborats conforme a la legislació estrangera.

FILIAL

Una filial és una companyia mercantil creada amb aportació de capital per part de l’empresa matriu i segons les normes de l’estat on s’estableix, per la qual cosa s’entén com a “resident” amb caràcter general. La filial té personalitat jurídica pròpia i independent de la societat matriu, una veritable autonomia jurídica, amb capital, estatuts i òrgans propis, i fins i tot pot tenir un objecte social diferent del de la societat matriu.

Les decisions que s’adoptin en la filial no afecten la matriu, no sent aquesta responsable d’aquestes. 

Fiscalment estan sotmeses a les lleis fiscals de l’estat de residència, pagant els seus propis impostos. Les filials establertes a Espanya estan subjectes a la mateixa regulació que la resta de les entitats mercantils. Són subjectes passius de l’impost sobre societats i s’han d’atenir a les obligacions comptables i fiscals vigents. També tenen l’obligació de presentar comptes en el Registre Mercantil.

A l’hora de repartir dividends als accionistes, es tractarà de dividends obtinguts per una societat no resident. Pagaran impostos a l’estat de la filial a través de les retencions que aquesta practiqui sobre el seu import. Per realitzar el càlcul de les retencions caldrà tenir en compte si existeixen convenis per evitar la doble imposició entre els estats implicats.

La filial pot deduir els pagaments realitzats a la matriu en forma de patents, interessos, cànons, etc. però no pot compensar pèrdues amb la matriu.

DIFERÈNCIES ENTRE SUCURSAL I FILIAL

La distinció entre sucursal i filial és important, en la mesura que afecta la responsabilitat dels ens. Mentre que la sucursal comparteix la personalitat jurídica de l’establiment principal, la filial configura una persona independent de l’empresa matriu i està dotada de plena personalitat, és a dir, gaudeix de veritable autonomia jurídica, amb capital, estatuts i òrgans propis, i fins i tot pot tenir un objecte social diferent del de la societat matriu.

La responsabilitat de la sucursal no és, per tant, independent de la de l’establiment principal, i els creditors d’aquella es poden dirigir contra aquesta de manera directa. No obstant això, aquesta comunicació no es dóna entre filials i matriu, ja que les obligacions de les primeres no afecten en principi i directament a la societat matriu, la qual no és responsable directa d’elles.

OFICINA DE REPRESENTACIÓ

És una entitat que no té personalitat jurídica pròpia independent de la seva matriu. No té òrgans d’administració i únicament se serveix d’un representant d’aquesta oficina amb uns poders. Es limiten a fer funcions de coordinació, col·laboració, estudis de mercat, etc. Sense desenvolupar cap activitat econòmica.

Existeixen comunament en els cercles bancaris i són establiments que realitzen solament algunes de les operacions bancàries, limitant-se exclusivament a realitzar funcions de cobrança d’efectes, sense que puguin dur a terme captació d’operacions passives, ni atendre talons, llibretes d’estalvi o crèdits. Per tant, no són sucursals perquè no poden generar clientela ni dur a terme operacions contingudes en el propi objecte social de les entitats de crèdit; són mers establiments auxiliars de l’empresari, sense autonomia i, per tant, sense el caràcter de sucursal.

ESTABLIMENTS PERMANENTS

Un establiment permanent (EP) es defineix com aquell lloc fix de negocis mitjançant el qual una empresa realitza tota o part de la seva activitat. Per tant, existeixen tres notes que s’han de donar en la definició general de l’establiment permanent: (i) l’existència d’un «lloc de negocis», (ii) aquest lloc de negocis ha de ser «fix» i, (iii) a través d’aquest lloc de negocis s’han de «dur a terme les activitats de l’empresa».

Una de les vies per les quals un no resident a Espanya pot realitzar una activitat econòmica al nostre país i obtenir rendes és a través d’un EP. La característica més important de l’EP és que no té personalitat jurídica pròpia, és a dir, la societat central o matriu és un subjecte amb personalitat jurídica única que opera a través de diferents instal·lacions, dependències o EP per a la realització de les seves activitats.

El model de conveni de doble imposició (MCDI) estableix la següent llista, no exhaustiva, d’exemples d’establiments permanents: les seus de direcció, les oficines, les fàbriques, els tallers, i les mines, els pous de petroli i de gas, les pedreres o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals. Es tracta de supòsits que es poden considerar prima facie com a constitutius d’un establiment permanent. No obstant això, la seva consideració com a tals dependrà de, si a més, es donen les notes citades anteriorment. Així, les expressions «sucursal» o «taller», etc., solament seran un establiment permanent si es troben inclosos en la definició general d’establiment permanent.

Igualment s’enumeren en aquesta norma una sèrie d’exclusions al concepte. No s’ha d’entendre, per tant, per EP:

  • La utilització d’instal·lacions amb l’única fi d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies pertanyents a l’empresa (les instal·lacions).
  • El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies pertanyents a l’empresa amb l’única fi d’emmagatzemar-les, exposar-les o lliurar-les (l’estoc de mercaderia en si mateix).
  • El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies pertanyents a l’empresa amb l’única fi que siguin transformades per una altra empresa.
  • El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única fi de comprar béns o mercaderies o de recollir informació per a l’empresa.
  • El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única fi de realitzar per a l’empresa qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori.
  • Qualsevol combinació de les anteriors.

El concepte d’establiment permanent resulta fonamental a l’hora d’establir el sistema de repartiment de la potestat tributària sobre les  rendes empresarials entre dos estats que hagin subscrit un conveni per evitar la doble imposició (CDI). Conforme al previst en els CDI subscrits per Espanya, una renda empresarial obtinguda per un no resident solament serà gravada a Espanya si existeix un establiment permanent situat a Espanya a qui atribuir aquesta renda, en cas contrari, aquesta renda empresarial no serà gravada a Espanya.

AGENT INDEPENDENT

Es considera que una empresa no té un establiment permanent en un estat contractant pel mer fet que realitzi les seves activitats en aquest estat per mitjà d’un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent  independent, sempre que aquestes persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.

Aquesta previsió s’inclou en el MCDI que delimita negativament el concepte d’establiment permanent. Així, un comissionista que actua per compte d’una altra empresa estrangera tindrà la consideració d’agent independent sempre que aquesta persona sigui independent tant jurídicament com econòmica d’aquesta empresa i es consideri que està actuant en l’exercici normal de la seva activitat quan actua per compte d’aquella empresa.

Per contra, quan l’activitat comercial que desenvolupa aquesta persona per compte de l’empresa estigui subjecta a instruccions precises o a un control comprensiu de tota l’activitat, aquest agent no es podrà considerar que sigui independent. És un tret típic de l’agent independent que sigui responsable del resultat del seu treball, i no ho és, el fet que existeixi un control significatiu sobre la forma en com exerceix el seu treball. Un altre criteri important a tenir en compte a l’hora de valorar si ens trobem davant un agent independent és determinar si els riscos de l’activitat són suportats per l’agent o per l’empresa a la qual representa. En el primer cas estaríem davant una nota característica de l’agent independent, mentre que no així en el segon.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Contacta amb nosaltres

Si tens qualsevol dubte o consulta omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu