fbpx

La junta general de socis ha d’autoritzar la venda d’actius essencials a una altra societat

La junta general de socis ha d'autoritzar la venda d'actius essencials a una altra societat

La junta general de socis ha d’autoritzar la venda d’actius essencials a una altra societat

La junta general de socis ha d’autoritzar la venda d’actius essencials a una altra societat 364 338 arluk

Des del passat 24 de desembre de 2014, es va modificar la Llei de societats de capital per establir que és competència de la junta general l’adquisició, l’alienació o l’aportació a una altra societat “d’actius essencials”.

 

Nova competència de la junta general

 

El passat 24 de desembre de 2014, va entrar en vigor amb caràcter general la Llei 31/2014 per la qual es modifica la Llei de societats de capital (LSC), amb la finalitat de millorar el govern corporatiu de les empreses, que introdueix importants modificacions, destacant la modificació per la qual si una societat ha d’adquirir, d’alienar o d’aportar a una altra societat “actius essencials”, ha d’autoritzar-ho la junta general de socis (no n’hi ha prou que signi l’administrador).

 

D’acord amb la lectura literal de la norma, s’ha de tractar de:

 

            – Adquisició d’actius essencials, sempre que el transmissor sigui una societat,

            – Alienació d’actius essencials, sempre que l’adquirent sigui una altra societat, i

            – Aportació d’actius essencials a una altra societat.

 

Que es tracti d’una operació societària, entenent per tal les que s’efectuen entre societats, siguin depenents o estranyes entre si.

 

Atenció. Per tant, a partir d’aquesta data, en el cas d’un administrador d’una SL que vengui, per exemple un local, a una altra societat, necessitarà un certificat conforme la junta de socis autoritza la venda.

 

Serà el representant de la societat, qui sota la seva responsabilitat, haurà de manifestar sobre el caràcter essencial o no de l’actiu, jugant a favor seu o en contra seva, en cas d’acció de responsabilitat, la presumpció legal establerta en la norma atenent al valor de l’actiu, estant en tot cas protegit el tercer de bona fe.

 

Aquesta nova facultat de la junta general, introdueix certa inseguretat, ja que obliga a distingir en els negocis jurídics realitzats per l’òrgan d’administració (generalment adquisició/alienació d’actius), si es tracta d’actius “essencials” (competència de la junta general) o no (competència de l’òrgan d’administració), sense que el legislador determini de forma taxada que és un “actiu essencial” (solament estableix una presumpció), ni aclareixi de qui és la competència per decidir sobre el caràcter “d’essencial” de l’actiu, ni tampoc si la possible falta d’acord afecta tercers.

 

Què són “actius essencials”?

 

La LSC estableix que es presumeix el caràcter essencial de l’actiu quan l’import de l’operació superi el 25% del valor dels actius que figurin en l’últim balanç aprovat.

 

Atenció. Es tracta d’una presumpció iuris tantum (que admet prova en contrari), de manera que hi pot haver actius que superin el 25% i no siguin essencials, i viceversa, actius de valor inferior al 25% i que no obstant això siguin essencials.

 

La presumpció significa, que:

 

– Si l’actiu alienat o adquirit supera el 25%, correspondrà a l’administrador provar, en cas de reclamació, que no es tracta d’un actiu essencial (p. ex. societat que aliena un immoble el valor del qual supera el 25% del valor dels actius, però l’objecte social dels quals sigui precisament la venda dels immobles que formen part del seu actiu, i es tracta per tant d’una operació del tràfic normal de la societat, de competència de l’òrgan d’administració).

 

– Per contra, si l’actiu alienat no supera el 25%, però es considera pels socis o creditors, que és un actiu essencial per a la societat, hauran de ser ells en reclamar responsabilitat a l’òrgan d’administració, els qui provin el caràcter essencial de l’actiu (p. ex. societat que aliena una patent o una concessió administrativa, el valor de la qual no superi el 25% dels actius, però sense la qual no pot desenvolupar l’objecte social).

 

En qualsevol cas, no es confiï, i si té dubtes de si l’immoble és un actiu essencial o no, sol·liciti que els socis l’autoritzin a vendre (així evitarà el risc que després li exigeixin responsabilitats per la venda).

 

 

Des del 24 de desembre de 2014, la junta general de socis haurà d’acordar i aprovar l’adquisició, l’alienació o l’aportació a una altra societat d’actius essencials. Es presumeix el caràcter essencial de l’actiu quan l’import de l’operació superi el vint-i-cinc per cent del valor dels actius que figurin en l’últim balanç aprovat.

Contacta amb nosaltres

Si tens qualsevol dubte o consulta omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu