Una empresa familiar ha de superar les dificultats que comporten les relacions entre la família i el negoci, i en aquest sentit el protocol familiar és una eina eficaç per establir unes normes clares que facilitin la convivència present i futura. Ha de ser únic i diferent per a cada empresa, ja que cada empresa té característiques pròpies que l’identifiquen i diferencien.

 

En les empreses familiars és habitual que els socis signin un "protocol familiar", en el qual s'estableixen regles per evitar que les relacions familiars interfereixin en la marxa del negoci.

És molt important que les empreses familiars defineixin els seus objectius i la política d'actuació en diferents àrees, des de la relativa a l'estratègia de negoci com a la financera, passant per la inclusió o no de nous socis (familiars o estranys), així com la transmissió de l'empresa a futurs hereus.

 

Què és el protocol familiar?

El protocol familiar és un document en el qual els socis, els legítims futurs socis per drets hereditaris i, eventualment, altres familiars plasmen determinats acords aconseguits amb la finalitat de regular el funcionament intern de l'empresa familiar en el present i en el futur, així com les pròpies relacions professionals, econòmiques i fins i tot personals entre els membres de la família i l'empresa en la mesura en què l'afectin.

 

Quins aspectes regula un protocol familiar?

Entre els principals podem destacar la gestió i administració de l'empresa familiar, la forma i moment en què es durà a terme la successió delegant la gestió en els successors, els requisits objectius per accedir als diferents llocs i les remuneracions de familiars, l'entrada o sortida de socis, així com qualssevol altres pactes que pretenen solucionar situacions que, per la seva transcendència, són susceptibles d'ocasionar conflictes futurs i fer perillar la continuïtat de l'empresa.

En aquest document se solen regular, per exemple, els requisits que han de complir els familiars que volen treballar en l'empresa; o les regles aplicables enfront de cònjuges o familiars polítics; o, si l'empresa pertany a diverses famílies, les normes aplicables per mantenir l'equilibri entre les diferents branques.

El protocol obliga als qui el signen, per la qual cosa si algun soci l'incompleix els altres poden exigir judicialment el seu compliment (més una indemnització pels danys i perjudicis que aquest incompliment hagi provocat). Però no poden anar més enllà ni poden expulsar de la societat a l'incomplidor (que continuarà sent soci i podrà exercir els seus drets com a tal).

Per reforçar l'eficàcia del protocol familiar és aconsellable que introdueixin en els estatuts una prestació accessòria per la qual s'obligui als socis a complir-ho. D'aquesta forma, en cas d'incompliment voluntari els altres socis no només podran exigir una indemnització a l'incomplidor sinó que també podran excloure'l de la societat (pagant-li el valor de la seva participació).